dimarts, 21 de febrer del 2012

La visió optimista de l'error


Kathryn Schulz estudia la psicologia de l'error, de l'arrepentiment , des d'un punt de vista optimista, veient l'error com un pas necessari cap a l'encert. Ens ensenya a viure la vida al costat dels nostres remordiments, perquè la seva missió és recordar-nos que ho podem fer millor.

“No lamentin arrepentir-se”. 
No us el perdeu!

Darrer fragment de la pel.lícula : "Johnny cogió su fusil".

Per tots els de 4t D que  vulgueu tornar a veure el fragment i fer la vostra valoració.
Per a fer-la tingueu en compte aquests aspectes:
  • La vida sense mobilitat.
  • La distinció entre somni i realitat.
  • Com saber el pas del temps.
  • Com comunicar-se.
  • Donar la vida per una causa (la guerra per ex.)
  • Altres...
Fitxa Tècnica: 
Títol: Johnny cogió su fusil.
Any: 1971.
Director: Dalton Trumbo.
Repartiment: Timothy Bottoms, Donald Sutherland, Marsha Hunt, Diane Varsi, Kathy Fields.


dilluns, 20 de febrer del 2012

Les tres teories sobre com ensenyem. Un interessant post de Jordi Adell

Jordi Adell, professor de Ciències de l'Educació a la Universitat Jaume I de València, fa un interessant article al seu bloc. 
A partir del llibre de Paul Ramsden : "Learning to teach in higher Education", en el qual s'estableixen tres teories sobre com s'exerceix la tasca docent  , Adell ens proposa la reflexió  al voltant de què prioritzem quan fem classe.

Aquestes són les tres teories descrites per Ramsden sobre l'exercici docent : 
  • Teoria 1: L'ensenyament és entès com la transmissió o comunicació de coneixements.
  • Teoria 2: L'ensenyament és entès com la forma d'organitzar l'activitat de l'estudiant.
  • Teoria 3: Ensenyament entès com a forma de fer possible l'aprenentatge dels alumnes.
Aquestes tres teories tenen una estructura jeràrquica i progressiva perquè cada una assumeix l'anterior . La tercera teoria defineix l'aprenentatge com el canvi conceptual no només de l'adquisició de coneixements sinó també de la seva transformació per part de l'estudiant. 



Aquest és un fragment molt revelador que transcric literalment, tot convidant-vos a veure l'enllaç al bloc d'aquest professor:


"¿Por qué los docentes no nos entendemos unos a otros? ¿Por que a veces no nos ponemos de acuerdo? ¿Por qué otorgamos tanta importancia a cosas distintas? Ramsden nos ofrece una explicación: cuando hablamos de enseñanza y aprendizaje es posible que nos estemos refiriendo a cosas diferentes. Mientras unos hablan de “impartir la materia” y “adquirir” conocimientos, entendidos como hechos factuales y procedimientos, otros hablan de cambios conceptuales. Mientras unos creen que enseñar es “mostrar”, otros creen, y actúan para, que enseñar signifique “hacer pensar”. Mientras unos comprueban el aprendizaje mediante su fidelidad a las fuentes autoritarias, el libro de texto y el profesor, otros creen que deben analizar los significados que los estudiantes han construido durante el proceso. Mientras algunos creen que la enseñanza y las emociones deben mantenerse alejadas una de otra, otros creen que las emociones son muy importantes porque intervienen en todo el proceso. Y así suma y sigue."

Voldria ser a la tercera teoria, sense menysprear allò que té de bo i que és propi dels altres dos estadis.  Com diu José Antonio Marina el que val la pena és formar gent que aprengui, més que no pas fer estudiants. Prefereixo "fer pensar" que "fer respondre", prefereixo transformar i avançar que mantenir i continuar.



diumenge, 19 de febrer del 2012

La "victimitis": Un virus poderós.

La victimitis que descriu Annie Marquier, té molt poc a veure amb el context de queixa actual, fruit de l'entorn de crisi que estem vivint. Estan sobradament legítimades, al meu entendre, les reivindicacions de millora de la situació actual dels treballadors i dels que volent treballar i no poden. La meva humil aposta envers aquesta greu situació que vivim  , va en la línia d'avançar en l'economia del bé comú que diferents autors expliquen aquests dies. Si la persona és l'eix i el centre de la nostra economia, certs plantejaments que veiem i vivim no hi haurien de tenir cabuda.

La victimitis que Anne Marquier planteja al seu llibre : "El poder d'escollir" , s'entén com un conjunt de símptomes que desenvolupen/em moltes persones en la manera de dirigir la nostra vida. Per l'autora la victimitis , funciona  a partir de l'estat d'ànim de la víctima  i els símptomes són una conseqüència directa de la manera de percebre el món, és a dir del contingut del nostre filtre mental. En tindrem prou canviant la nostra percepció de les coses, relaxant i ampliant tota l'estructura mental, perquè desapareguin els símptomes.

La persona afectada de Victimitis sòl presentar aquests símptomes:

  • Se sent estressada, ansiosa i insegura.
  • No es troba gaire en forma.
  • El got és mig buit.
  • Té l'actitud del "Pobre de mi".
  • "És culpa dels altres"... Té el do de fer que els altres se sentin culpables.
  • "Atenció, m'ensarronaran..."
  • "Tinc raó , els altres no la tenen..."
  • La realitat la invento jo
  • "La gent és dolenta"
  • "Si m'estimes hauries de..."
  • "Jo em sacrifico, la gent és molt ingrata".
  • "Per què jo?"
  • "Socors"
  • Venjança!
  • "Ara vinc jo, el salvador..."
  • "No riguis, la vida no té cap gràcia"
  • "Triomfar de veritat no és gens fàcil"
  • "Pateixo prou?"
  • "Necessito botxins suplementaris per estar segur que el meu patiment és ben autèntic".

I tu, n'ets víctima, de la "victimitis"?

dissabte, 18 de febrer del 2012

Cap a l'economia del bé comú de J.C. Cubeiro

http://jccubeirojc.blogspot.com/

"El bien común se basa en los valores de las más saludables relaciones humanas (confianza, cooperación, aprecio, co-determinación, solidaridad y voluntad de compartir), que nos hacen mejores y más felices. El paradigma cambia de la lucha y el egoísmo avaricioso a la cooperación y el altruismo generoso, del finalismo del beneficio financiero a la contribución al bien común. El balance financiero es secundario; el balance del bien común (que mide intangibles como la dignidad humana, la responsabilidad social, la sostenibilidad ecológica, la participación democrática, y la solidaridad con todos los “grupos involucrados” en la actividad de la empresa) es lo principal. El capital es el medio, no el fin, para lograr la felicidad de todos; la diferencia entre los ejecutivos mejor pagados y los operarios no puede superar las 20 veces". J.C. Cubeiro

dijous, 16 de febrer del 2012

Fragments d'un llibre intimista i vital: "Contigo"

"Valorar a alguien y valorar algo en alguien, valorar a alguien por algo implica estar abierto, salir de sí, acoger y comprender al otro y una entrega que se hace palabra pública. (...)"

Portada de Contigo
"Admiro a quienes sin ruido pero con decisión y contumacia hacen valer sus razones, porque las vinculan a determinadas acciones, porque motivan y mueven a hacer. No son indiferentes para cuanto sucede, simplemente no lo reducen todo a la rentabilidad de cada actuación. No están entregados a la utilidad, ni buscan provecho inmediato en todo. Y son así porque se cuidan de serlo. Y su idea convive con el gusto, el placer y el crecimiento personal."

"Por eso valoro la eficacia, porque considero que nada es más eficiente y fructífero, nada más fecundo que cultivarse, que prepararse, que formarse. Incluso para tratar de resolver concretamente nuestros problemas y nuestros desafíos. Y me satisface encontrarme con quienes poder compartir con realismo la posibilidad de soñar." 

"Si esperáramos a que todo fuera perfecto e impecable, a que no hubiera problema alguno, a que las cosas se desarrollaran bien , para celebrarlo, no lo haríamos nunca. Siempre algo es mejorable y festejar es una manera de demostrarlo. Por ello es indispensable saber aislar y reconocer las buenas razones y ser agradecidos con la vida, con los tiempos, con los lugares, con las ocasiones. Celebrar siempre es un gesto de reconocimiento".

"Es extraordinario resultar decisivo para alguien. Ser elegido, ser preferido, despertar emoción, sentimiento, afecto y, singularmente ofrecerlos, merece vivir en un estado permanente de commemoración. Por eso juntos, hemos de saber agradecer a la existencia el regalo de los afectos. Y es preciso a veces darle alcance y dimensión públicos. En todo caso, vamos a celebrarlo."

Del llibre "Contigo"  d' Ángel Gabilondo.








"La nit estrellada" de Van Gogh en mode interactiu

Per fer volar la imaginació...

dilluns, 13 de febrer del 2012

La qualitat dels vincles.

"La qualitat d'una relació depèn, essencialment, de les virtuts de les persones que entren en interacció. No depèn dels seus cossos, ni de la riquesa material que atresoren, tampoc no depèn de la condició sexuada, ni del rang social, menys encara de la seva raça o llengua materna. Depèn de les virtuts, del caràcter, de la seva excel.lència ètica.


La persona virtuosa és estimada i desitjada per ella mateixa, perquè la seva presència i conversa són agradables. Sentim desig de seure al costat d'algú pacient, humil i generós; tolerant i prudent. Les virtuts són l'essència de la qualitat humana i, per això mateix, l'arrel d'una òptima interacció. Qui es fa el propòsit de treballar interiorment les virtuts, teixeix bones relacions i la seva presència és desitjada.
Francesc Torralba "El sentit de la vida".

dimecres, 8 de febrer del 2012

Existeix l' èxit i el fracàs escolar?

"Malgrat la inundació d'instruccions, malgrat la pesadesa administrativa, malgrat el formatejat de molts alumnes encara és possible que a la classe es donin esdeveniments pedagògics i que l'ofici d'ensenyar prengui sentit".

L'avaluació més important és la que es  fa de persona a persona des del seu punt de sortida fins al seu punt d' arribada." Joan Manel del Pozo.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Educació, lideratge polític i creixement



Un estudi que demostra la importància del nivell educatiu dels líders polítics i la seva incidència en el desenvolupament del país. Per a pensar-hi!


http://bjserarbina.wordpress.com/2012/02/06/educacion-liderazgo-politico-y-crecimiento/

la pregunta de la setmana: COM ENS QUEIXEM?

Expressar una queixa: Sabem fer-ho?
Les queixes poden ser sobre qualsevol aspecte, però es deuen bàsicament al seu component subjectiu vinculat a les valoracions personals dels fets.


La queixa expressa una insatisfacció. Queixar-nos no ens allibera de les preocupacions. Podem dir que la queixa és una manifestació de disconformitat, disgust o descontentament amb la conducta o acció d'alguna cosa o algú.
“Una queixa es produeix quan alguna persona manifesta que no està satisfet per alguna cosa"

Educar en la virtut de la paciència




Fragment de la conferència: "L’educació del civisme."
De la retòrica dels valors a la bona organització
Salvador Cardús i Ros

"(...)Com sigui, doncs, hauríem d’aconseguir una educació que ens entrenés per a 
la lentitud, per a la paciència. El cap se me’n va automàticament al món de la 
conducció, però ho podríem aplicar a qualsevol altre terreny. El que ens fa 
realment incívics és que som gent que no hem estat educats per tenir 
paciència. I res ens convida a tenir-ne; és a dir, també és veritat que tots els 
reclams publicitaris ens recomanen córrer. Tot recomana que corris. I el món escolar ha perdut de vista, a força d’educar per a la pau, que era més important. I el món escolar ha perdut de vista, a força d’educar per a la pau, que era més important educar per a la paciència, és a dir, ensenyar a esperar. I això és una cosa que demana entrenament; no demana discurs moral, no pots dir: «És que la 
paciència és bona per això i per allò...». No, ni bona, ni dolenta, simplement és 
necssària per viure en comunitat. No tenir pressa, no córrer; però no només no 
córrer amb cotxe, sinó tenir temps per poder-te relacionar adequadament amb 
els altres. 
(...)

Sir Ken Robinson: Començar la revolució de l'aprenentatge

"Fem un ús molt pobre dels nostres talents!"

dimecres, 1 de febrer del 2012

Jaume Cela: Entre el desig i la realitat a l'aula

El Jaume Cela diu que els professors i mestres hem d'aprendre a viure en la constant insatisfacció, aquella  que hi ha entre el desig del que voldríem fer a l'aula i la realitat que ens hi trobem.

Per ell aquests són els tres pilars que han de sostenir la feina de mestres i professors:

  • -Aconseguir interès pel coneixement. Valorar el coneixement.
  • -Aplicar el coneixement en el marc de la bondat. Intel.ligència és bondat.
  • -Que els alumnes siguin feliços en l'etapa escolar. 

Ser mestres. L'enllaç al programa de TV3