dilluns, 6 de febrer de 2012

la pregunta de la setmana: COM ENS QUEIXEM?

Expressar una queixa: Sabem fer-ho?
Les queixes poden ser sobre qualsevol aspecte, però es deuen bàsicament al seu component subjectiu vinculat a les valoracions personals dels fets.


La queixa expressa una insatisfacció. Queixar-nos no ens allibera de les preocupacions. Podem dir que la queixa és una manifestació de disconformitat, disgust o descontentament amb la conducta o acció d'alguna cosa o algú.
“Una queixa es produeix quan alguna persona manifesta que no està satisfet per alguna cosa"

5 comentaris:

  1. Com deia Quino, "queixar-se és el segon vici més estès de la humanitat".
    De queixar-se en sabem tots, n'aprenem ràpid, la pregunta que ens hauriem de fer és en quines situacions tenim dret a queixar-nos i en quines altres hauriem de tancar la boca.

    ResponElimina
  2. Ens queixem sempre que podem, és una forma de mostrar-nos en desacord amb alguna cosa; però jo crec que la queixa, és la forma més espontània i menys argumentada que tenim de manifestar-nos. És com la primera reacció davant d'alguna cosa que ens desagrada i, crec que si reflexionéssim abans de saltar, potser no ens queixaríem o argumentaríem altres coses. De fet, m'he adonat que davant de qualsevol notícia, sempre estem mirant de trobar alguna cosa per la qual mostrar-nos contraris. No obstant, no trobo que sigui res negatiu.

    ResponElimina
  3. Només ens queixem per ser escoltats. Tenim la necessitat de fer saber als altres la nostra opinió i per això ho fem amb més èmfasi quan aquesta és contraria al tema exposat. No busquem canviar una situació perquè quan ens queixem som conscients de que aquesta ja està establerta, només pretenem que la resta de persones s'uneixin a la nostra inconformitat.


    Laura.

    ResponElimina
  4. No sabem queixar-nos. Simplement ho fem com a primer impuls davant d'una cosa negativa i que no ens agrada. La majoria de vegades, fins hi tot, no en som conscients. Jo penso que és així perquè simplement volem treure fora allò que no ens agrada, encara que no hi apliquem cap mena de raonament.

    ResponElimina
  5. M'agradaria molt, moltíssim no haver-me de queixar mai. Arribar al punt de maduresa en què pugués controlar, de manera racional, totes les reaccions que les diferents situacions em provoquen. La part més primitiva i animal emergeix en aquells moments. Preferiria poder fer la crítica constructiva.
    Però si això fos així, no tornaria a re-encarnar-me. El meu destí immediat seria el nirvana.
    Jordi B.

    ResponElimina