eduquem


"D'un bon professor no te n'oblides mai"  


Inger Enkvist

 


Hispanista, assagista i pedagoga sueca:



"Occidente ha creído que la educación era un bien ya conquistado y han dejado de exigir esfuerzo a los alumnos. Se da por supuesto que todos se esfuerzan y no se piden resultados. Así hemos llegado a la escuela comprensiva y a la intocable autonomía del alumno."


Podeu clicar a l'enllaç:





La meditació pot ser una eina útil als centres educatius?


Aquesta és una proposta  avalada per centres d'arreu del món que l'han integrat amb resultats espectaculars. Podeu clicar també aquests enllaços en el que es veuen els beneficis de la meditació en els alumnes diagnosticats amb TDAH i pels alumnes en risc d'exclusió social. 





"Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo."
Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista y científico estadounidense.


"Donde hay educación no hay distinción de clases."
Confucio (551 AC-478 AC) Filósofo chino.


"Por la ignorancia se desciende a la servidumbre, por la educación se asciende a la libertad."
Diego Luís Córdoba (1907-1964) Abogado y político colombiano.










Juan Carlos Tedesco,  ex ministre d'educació argentí i membre de la UNESCO , fa aquestes importants reflexions al voltant del sentit actual de l'educació:


"La història de l’educació mostra que sempre hi ha hagut una idea del sentit de l’educació. Al segle XIX es volien construir els “esperits nacionals”, després va tenir un sentit econòmic: crear recursos humans pel sistema econòmic.
Des dels anys 90 impera la idea de mercat i no es defineix el sentit. Aquest dèficit de sentit tendeix a ser ocupat per visions fonamentalistes: Els que pensem igual, anem junts i els altres són enemics. A l’altre extrem hi trobem l’individualisme asocial. Són models que eliminen la dimensió política d’allò públic, de l’espai comú.
La justícia social hauria de ser la meta. L’actual capitalisme crea exclusió social. L’exclusió és pitjor que l’explotació: L’explotat, tenia projecte, l’exclòs vol entrar, demana entrar.

L’educació està en el centre de la construcció social més justa. El ciutadà ha de participar del món del treball però també ho ha de fer com a ciutadà.

Si la premissa és aquesta, hem de reflexionar com construïm adhesió als valors lligats a la justícia:

Abans l’escola era un lloc sagrat. El mestre era com un sacerdot, creaven adhesió a la nació amb “rituals” semblants als de la religió.
Ara: hem de construir l’adhesió a la justícia. Això pot donar sentit a la professió. Un alumne si fracassa és una injustícia social. Treballar en aquest sentit de la justícia és molt exigent:

Cognitivament demana coneixements profunds i èticament vol dir desprendre’s de coses que un té. També vol dir mobilitzar la part emocional.

És posar en pràctica valors que es contraposen als dominants. Però cal dir que quan l’escola ha estat exitosa ha estat quan ha estat contracultural: L’escola és un espai “artificial” on fem que passin coses. No és la realitat del carrer.
Algunes estratègies d’acció:
  • Posar molta atenció als primers anys de vida: les llars d’infants són més igualitàries que les famílies, sobretot pels més desafavorits. (Ex de Finlàndia).
  • Noves alfabetitzacions:
    • Alfabetització científica:
Bàsic pel raonament. Necessitem aquest coneixement per poder entendre els principals problemes del món.

    • Alfabetització digital:
Usar l’ordinador com a eina: saber aprendre a través de l’ordinador.
  • Els docents: Els valors ètics, polítics, valors tots ells subjectius s’estan demostrant molt importants per a l’exercici de la professió. Resulta primordial identificar-se amb els valors subjectius esmentats. Tenir-los o no determina l’èxit docent: Tenir confiança en l’aprenentatge dels alumnes i compromís amb els resultats.

Els docents que assumeixen els valors són actors fonamentals dels mateixos. Si un es creu la justícia social “actua” en aquest sentit.

L’actual desmoralització es deu en part a la falta d’adhesió a algun sentit."

Aquestes són algunes de les reflexions que es van fer en el marc del curs "Educar, camins per avançar" organitzat per la CUIMPB el passat mes de juliol de 2011.

Podeu veure més sobre els seus plantejaments en aquest enllaç:

La creativitat a l'escola! Una capacitat imprescindible que potser hem oblidat massa! Clica l'enllaç:

"Enseñar no es una función vital, porque no tiene el fin en sí misma; la función vital es aprender." - Aristóteles.

DOCÈNCIA
En el curs d'estiu "Educar: camins per avançar" organitzat per la CUIMPB , Joan Manel del Pozo va fer una conferència  que duia per títol: "Educar: Docència i tutoria". Aquestes són algunes de les seves idees:
"El sistema educatiu necessita recuperar l’autocomprensió del fet educatiu. Fa molt temps que no sabem què pensar sobre el sistema educatiu (de sí mateix), de pensar correctament. Cal autocomprensió del fet educatiu, i cal entendre la dimensió de caràcter ètic de l’educació."




  • En aquest procés d’autocomprensió cal :
    • tenir un objectiu , un perfil propi de cada centre, donar-li una identificació: autonomia de centre.
    • Lideratge educatiu que comporti increment de la motivació i de la coresponsabilitat.
    • Nova formació del professorat.
    • Objectius pedagògics de relleu:


      • La competència lingüística: l’ésser humà ha posseït el món a través de la paraula. Cultivar la paraula és anar més enllà de la gramàtica pura i dura. És un fet molt transversal.
      • Valors humans i cívics: compromís, autonomia etc.
      • Formació de la sensibilitat: emocions, sentiments , percepcions que ens donen lectures del món (formació social). Formació estàtica i ètica.
      • Alfamedialització”: el món digital. Aquest és un món que ja és propi. L’hem de conèixer amb ulls crítics: saber què va bé i que no.
      • Formació científica: la ciència ens fa avançar i seguir creixent. Donar a conèixer l’esperit de la ciència, el seu sentit històric pel sentit d’avantguarda que sòl tenir la ciència. Conèixer-la des del sentit crític i metodològic. La ciència és metodologia.
      • Sentit contextual del coneixement: El coneixement forma part d’un món que hi ha mercats. És una realitat.


    • Condicions per als objectius pedagògics de relleu:
      • Capacitat i entrenament per al diàleg. La paraula dialogada és la més important. El diàleg ha de ser el centre de la vida escolar.
      • Estabilitat legislativa.
      • Esperit tutorial.
      • Optimisme de la voluntat.
Aquestes són part de les seves idees. Continuarem exposant-les en propers dies.
Sir Ken Robinson: Un canvi de paradigma educatiu?

L'EDUCACIÓ POT CANVIAR L'ESTRUCTURA DEL CERVELL






TALENT I EDUCACIÓ
Segons José Antonio Marina, les societats i les escoles han de ser capaces de generar talent. Ell afirma que se’n pot generar perquè es troba al final del procés educatiu, no a l’inici. No estem acostumats a pensar aquest concepte en aquest sentit, ja que habitualment l’hem associat a una capacitat que es té o no es té. Si José Antonio Marina té raó hem de començar a desmuntar molt tòpics al voltant de l’educació i de com ensenyem als nostre joves i infants. Els estudis de neurociència ens estan dient que cada cop que aprenem hi ha un canvi genètic, per tant no val aquella idea que naixem dotats d’intel.ligència o en naixem mancats.


Aquest autor entén que les capacitats s’eduquen, i la idea que un infant es fa de la seva intel.ligència, ve determinada pel sistema de creences que se li ha fet arribar. Quan se li ha fet creure que faci el que faci no sortirà d’un punt , allò ho interioritza i actua en funció d’aquesta creença. És en aquest sentit que Marina afirma que tot nen o nena per avançar cap al talent, té dret a tenir alguna experiència d’èxit durant la seva escolarització . D’aquesta manera pot mantenir vius els mecanismes generadors de talent: les bones ocurrències, la il.lusió de la possibilitat de fer bé les coses, i el saber que pot canviar el seu futur.

El món educatiu viu en un estat de crisi des de fa temps que s’ha vist agreujat amb la situació actual, però aquestes idees del professor Marina són un revulsiu per desencallar qüestions que han portat al desànim a molts professionals. Podem enfocar l’educació des d’un prisma molt més estimulant i molt més creatiu si ens plantegem el talent com un resultat final del procés educatiu , enlloc d’un inici. Hi podem fer i incidir molt més del que ens sembla, tots els que veiem la realitat aclaparadora del dia a dia a les aules.

El gran repte d’aquest plantejament és qui ha de liderar aquesta tasca. Segurament és un repte de tots però especialment ho és dels mestres, professors i pedagogs. Certament s’ha de comptar amb les famílies, el seu paper és essencial a l’hora de muntar les creences dels fills i la seva relació amb l’escola, però la tasca específica s’ha de fer dins les escoles i instituts. Els nostres fills i alumnes seran allò que nosaltres , tots, els haurem possibilitat ser.


5 d'octubre de 2011










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada