els primers freds

ELS PRIMERS FREDS
Miquel Blay
                                   
 ELS PRIMERS FREDS

Et vaig acompanyar al museu del parc.
Era un matí d'hivern. Vam aturar-nos
davant de Els primers freds , una escultura
de marbre gris: un vell que, despullat,
mentre el vent arrossega fulles mortes,
mira a la llunyania.
No són distints la vida i l'art, vas dir-me.
Però jo només veia un marbre fred,
més aviat retòric, i pensava en noies.
                                         Entre aquell dia i ara, com un mar,
            s'estén la meva vida.
                                   I vénen, travessant aquest mar gris,
                                     els meus records,bucs negres de vaixells.
                                                 He tornat al museu aquest matí d'hivern,
                                                  i penso en tu mentre travesso el parc
                                                   mirant la llunyania i envoltat
                                                  de fulles mortes que arrossega el vent.
                                                                                                         
                                                                          JOAN MARGARIT.






  "Que tinguem sort"- Lluís LLach 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada