Entre l'humor i els tòpics, però real no?
L'escultura de Miquel Blay congela l'ànima. Però aquest blog vol escalfar-la: reflexions, idees, actualitat i tot allò que s'escaigui per sentir que ser-hi, val la pena.
divendres, 28 d’octubre del 2011
dimecres, 26 d’octubre del 2011
capacitats
Visió parcial : "El desconsol" de Llimona |
Avui desitjaria tenir una solució màgica que servís per consolar la decepció d'algú que després de passar-se hores estudiant , no ha pogut fer pràcticament res d'un examen . De fet, això no és la notícia, comença a ser la tònica. Davant les dificultats dels nostres alumnes tenim molt poques respostes. Què sabem fer quan no podem aplicar el discurs del "no fa res" ? Què sabem fer quan "es fa" i "hi ha esforç", però no s'assoleixen continguts? Molt poca cosa. No tenim eines i a vegades molt poques ganes de trobar-les. A partir d'ara, els resultats dels exàmens ja no determinaran absolutament res en el seu cas, no ho poden determinar. Hi ha deixat massa pel camí: Els esforços posats seran la vara de mesura. Ell, és molt més que uns resultats acadèmics. Ell, és abans que res, una persona amb unes capacitats socials i humanes tan altes que cap examen és capaç de mesurar. Ho mesurem i ho gaudim els que vivim a prop seu.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Daniel Goleman parla de la compassió
La compassió com el reconeixement de l'altre:
http://www.ted.com/talks/daniel_goleman_on_compassion.html
http://www.ted.com/talks/daniel_goleman_on_compassion.html
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Docència
Vegeu a la pàgina "eduquem" les aportacions del Dr. Joan Manel del Pozo sobre la docència i la tutoria.
En el curs d'estiu "Educar: camins per avançar" organitzat per la CUIMPB , Joan Manel del Pozo va fer una conferència que duia per títol: "Educar: Docència i tutoria". Aquí un petit tastet:
"El sistema educatiu necessita recuperar l’autocomprensió del fet educatiu. Fa molt temps que no sabem què pensar sobre el sistema educatiu (de sí mateix), de pensar correctament. Cal autocomprensió del fet educatiu, i cal entendre la dimensió de caràcter ètic de l’educació."
divendres, 7 d’octubre del 2011
dimecres, 5 d’octubre del 2011
talent i educació
Segons José Antonio Marina, les societats i les escoles han de ser capaces de generar talent. Ell afirma que se’n pot generar perquè es troba al final del procés educatiu, no a l’inici. No estem acostumats a pensar aquest concepte en aquest sentit, ja que habitualment l’hem associat a una capacitat que es té o no es té. Si José Antonio Marina té raó hem de començar a desmuntar molt tòpics al voltant de l’educació i de com ensenyem als nostre joves i infants. Els estudis de neurociència ens estan dient que cada cop que aprenem hi ha un canvi genètic, per tant no val aquella idea que naixem dotats d’intel.ligència o en naixem mancats.
Aquest autor entén que les capacitats s’eduquen, i la idea que un infant es fa de la seva intel.ligència, ve determinada pel sistema de creences que se li ha fet arribar. Quan se li ha fet creure que faci el que faci no sortirà d’un punt , allò ho interioritza i actua en funció d’aquesta creença. És en aquest sentit que Marina afirma que tot nen o nena per avançar cap al talent, té dret a tenir alguna experiència d’èxit durant la seva escolarització . D’aquesta manera pot mantenir vius els mecanismes generadors de talent: les bones ocurrències, la il.lusió de la possibilitat de fer bé les coses, i el saber que pot canviar el seu futur.
El món educatiu viu en un estat de crisi des de fa temps que s’ha vist agreujat amb la situació actual, però aquestes idees del professor Marina són un revulsiu per desencallar qüestions que han portat al desànim a molts professionals. Podem enfocar l’educació des d’un prisma molt més estimulant i molt més creatiu si ens plantegem el talent com un resultat final del procés educatiu , enlloc d’un inici. Hi podem fer i incidir molt més del que ens sembla, tots els que veiem la realitat aclaparadora del dia a dia a les aules.
El gran repte d’aquest plantejament és qui ha de liderar aquesta tasca. Segurament és un repte de tots però especialment ho és dels mestres, professors i pedagogs. Certament s’ha de comptar amb les famílies, el seu paper és essencial a l’hora de muntar les creences dels fills i la seva relació amb l’escola, però la tasca específica s’ha de fer dins les escoles i instituts. Els nostres fills i alumnes seran allò que nosaltres , tots, els haurem possibilitat ser.
5 d'octubre de 2011
5 d'octubre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)