dilluns, 30 de gener del 2012

Estat de fluïdesa segons Mihaly Csikszentmihalvi

Què fa que la vida sigui digne de ser viscuda? Les coses que ens donen satisfacció són aquelles que ens aporten l'estat de fluïdesa. Cliqueu l'enllaç:


http://www.ted.com/talks/mihaly_csikszentmihalyi_on_flow.html

"Les tres premisses per al benestar" segons José Luís Sampedro i Valentí Fuster.

En el llibre "La ciència i la vida" aquests dos mestres estableixen tres premisses per a la felicitat. Un terme- el de la felicitat- que prefereixen bescanviar pel de benestar o de satisfacció íntima.

  • Invertir en el talent de cadascú. Per ells va lligat al concepte del gaudi, del plaer d'allò que està ben fet. Trobar aquest tipus de plaer és un constant estímul de l'autoestima.
  • La segona premissa és l'ètica del deure o de la responsabilitat. Fer-nos responsables  dels nostres deures  ens dignifica. 
  • Aportar alguna cosa  a a la societat.

dijous, 26 de gener del 2012

adolescents líquids?



A

La modernitat líquida és un terme que ha definit Zygmunt Bauman, sociòleg, filòsof i assagista polonès per a referir-se a la societat actual. La descriu com una societat en la que tot és inestable: el treball, l'amor, la política, l'amistat. És a dir tots els vincles humans són provisionals i l'únic que hi ha a llarg termini és un mateix. Vivim en un context en el qual cap idea té temps per a solidificar-se i els objectes i les persones ens hem convertit en béns de consum , i com a tals perdem utilitat una vegada ja hem estat usats. Bauman observa que la felicitat s’ha convertit en un desig individual i creiem que tot problema es pot solucionar en una botiga.

Així mateix, Tzvetan Todorov, historiador i pensador francès creu que la idea del bé comú tendeix a desaparèixer degut a què les democràcies actuals tenen un potent enemic a dins anomenat desmesura: al seu entendre , el messianisme polític, el populisme i l’ultra-liberalisme, són tres models de desmesura dels principis democràtics. Això facilita que s’estigui imposant un nou sistema de poder en el que l’esfera política està essent dominada per la dels mercats. La ideologia ultraliberal ha associat la idea de prosperitat a la de la llibertat d’aquests mercats. Els estats democràtics estan al seu servei. Per Todorov el fonamentalisme neoliberal liquida la societat.

Tots aquests plantejaments ens poden semblar distants a la nostra quotidianeïtat , però res més lluny de la realitat. Només cal que posem l’atenció en els diferents estrats de la nostra societat i ens adonarem que aquesta nova forma de viure ha fet forat. I d’una manera preeminent ho ha fet en molts dels nostres joves i adolescents . La liquiditat s’hi ha instal.lat amb força.

Créixer en entorns líquids vol dir que la forma d’arribar als coneixements i als aprenentatges es vol ràpida i si pot ser sense haver de passar per les corbes pròpies de les dificultats que hi van implícites. Però malauradament, sense passar-hi, l’aprenentatge simplement s’evapora. Les noves tecnologies que ens són tan necessàries, també tenen la seva cara fosca i constatem com molt d’aquests adolescents i joves són dependents d’alguns d’aquests aparells. A les seves mans es converteixen en peces d’usar i tirar, perquè al cap de molt poc temps de consumir-los ja els troben obsolets i en volen de nous. Els afecta a la seva capacitat de concentració: a les aules i auditoris , enlloc d’escoltar , passen pantalles i missatges contínuament, dispersant tota la informació rebuda. El seu procés de formació se’n ressenteix. Si ho traslladem a l’àmbit personal, la situació s’assembla: Es gaudeix a l’instant, s’estima a l’instant, es viu a l’instant, en la immediatesa, res perdura. Aquesta tendència líquida en el viure fa difícil pensar en el bé comú i establir-se en el paradigma de la interdependència. La desmesura ,que Todorov assenyala com l’enemic de la democràcia, es troba perfectament còmode en la modernitat líquida regnant.

Davant d’aquesta realitat, educar la construcció personal d’un adolescent és una necessitat . Cada jove ha de poder desenvolupar allò pel que està cridat a ser a través de bastir el seu caràcter que l’ha de fer capaç de regular-se, de saber surar en la liquiditat. Aquesta construcció personal necessita d’uns valors que el sostinguin i li serveixin de fortalesa. Els valors els tria i els defineix cada família, i cada escola, i les societats, però s’aprenen sobretot a través de l’exemple i la coherència i en aquesta tasca hi som tots cridats.

Per construir societats hospitalàries i menys hostils , ha d’arrelar en les persones els valors que hi porten, els valors que davant dels esculls no s’evaporen sinó que hi romanen per tocar terra ferma, els valors que són, en definitiva, els que han construït la base de la societat del benestar , potser avui massa apunt de diluir-se.
                                            Teresa Terrades.


diumenge, 22 de gener del 2012

Grans educadors

En aquest breu recull, hi ha la veu d'aquelles persones que en el seu dia van deixar una petjada profunda gràcies a la qual l'educació va fer un pas endavant. És un recull, n'hi falten molts, però segueixen essent inspiradors, segueixen essent necessaris, segueixen dient-nos que educant construïm futur. No podem claudicar, amb crisi o sense! 

divendres, 20 de gener del 2012

La pregunta de la setmana: Del 20 al 27 de gener del 2012



                                                                                            Què us agrada de les xarxes socials? Què no us agrada? Quines preferiu?

dijous, 19 de gener del 2012

Deixar temps

Un altre fragment del llibre "El respirar dels dies" de Josep Maria Esquirol. 


Un fragment suggerent , profund i molt savi: Deixar temps :


"Deixar temps és de la família de la generositat i de la paciència. Deixar temps és reconèixer i respectar el món i els altres: els seus processos, les seves necessitats , les seves dinàmiques. Deixar temps és educar el propi egoisme i no convertir-se sempre en el centre. Qui deixa temps és pacient i permet que els altres i el món tinguin el seu espai i la seva vida. Deixar temps és deixar viure. (...)

El contrari de donat temps és apressar. No deixar temps als nens provoca fatiga. Una cosa és la promoció de l'esforç que tot aprenentatge requereix i una altra l'esgotament a conseqüència de l'atapeïment i del no deixar temps. Cal deixar temps per al joc, i per badar, i per descansar, i fins i tot per avorrir-se. (...) EM SEMBLA ESSENCIAL QUE ELS NENS RESPIRIN TRANQUILS, NOMÉS AMB AIXÒ JA ELS PERMETRÍEM OMPLIR EL SARRÓ DE FELICITAT I FORTALESA PER A LA SEVA VIDA ADULTA.

Deixar temps és condició per APRENDRE A DIALOGAR. Si parles, deixa temps perquè la teva paraula arribi a l'ànima de l'altre i deixa temps també perquè la teva t'arribi a tu. (...) Tot diàleg esdevé només un simulacre si els interlocutors que hi participen no es deixen temps."

"El respirar dels dies"

Acabo de topar amb aquest fragment del llibre: "El respirar dels dies" de Josep Maria Esquirol i avui , el trobo especialment necessari:


"Convé no confondre la paciència amb la resignació, quan, en l'essencial, fins i tot es contraposen. El resignat, com a tal, no té perquè esperar res; el pacient espera. La resignació dóna les coses per ja definitivament acabades, tancades; la paciència , no.


La paciència i l'esperança són la continuïtat de la lluita fins i tot quan tot està perdut. Mentre la resignació fa del present un absolut, l'esperança hi sembra les llavors del canvi. El més fred dels alcaids busca precisament foragitar tota engruna d'esperança de les ments dels presoners: no hi ha res que els pugui fer més dòcils. Les distòpies totalitàries persegueixen el mateix: que la gent ni conegui ni esperi un món distint d'aquell en el qual es troben. Per això l'esperança és subversiva: Prendre consciència que les coses poden ser d'una altra manera: vet aquí el primer i més important pas cap a la transformació.


(...) La paciència no absolutitza i, en conseqüència, la persona pacient no sol ser dogmàtica, ni intolerant, ni fanàtica."

dimecres, 18 de gener del 2012

Desconnectar per connectar

Un anunci tailandès ens posa en evidència la falta de presència que en molts moments practiquem els que fem servir aquest invent diabòlic  anomenat blackberry... 


Per la connexió de veritat, res tant engrescador com compartir amb vosaltres aquest espai  i d'altres  menys virtuals!

dimecres, 11 de gener del 2012

Dels desitjos i les necessitats


"Piràmide de Maslow"

                                                                         James C. Hunter . "La Paradoja". Ed Urano.

"Un desig és una apetència que no es para a considerar les conseqüències físiques o psicològiques. En canvi una necessitat és un requisit físic o psicològic per al benestar d'un ésser humà."

dimarts, 10 de gener del 2012

Nick Vujicic, un discapacitat?


  •  4t ESO: Podeu deixar els vostres comentaris.Fins el dijous 12 de gener. Recordeu que heu d'escriure entre  un mínim de cinc  i un màxim de 10  línies sobre aquesta pregunta: És Nick Vujicic un discapacitat?. Expliqueu què us ha aportat veure el reportatge.
  • Els de 1r d'ESO, podeu tornar a veure'l i portar el vostre  exercici a classe.

dilluns, 9 de gener del 2012

TALENT I EDUCACIÓ




TALENT I EDUCACIÓ
Segons José Antonio Marina, les societats i les escoles han de ser capaces de generar talent. Ell afirma que se’n pot generar perquè es troba al final del procés educatiu, no a l’inici. No estem acostumats a pensar aquest concepte en aquest sentit, ja que habitualment l’hem associat a una capacitat que es té o no es té. Si José Antonio Marina té raó hem de començar a desmuntar molt tòpics al voltant de l’educació i de com ensenyem als nostre joves i infants. Els estudis de neurociència ens estan dient que cada cop que aprenem hi ha un canvi genètic, per tant no val aquella idea que naixem dotats d’intel.ligència o en naixem mancats.


Aquest autor entén que les capacitats s’eduquen, i la idea que un infant es fa de la seva intel.ligència, ve determinada pel sistema de creences que se li ha fet arribar. Quan se li ha fet creure que faci el que faci no sortirà d’un punt , allò ho interioritza i actua en funció d’aquesta creença. És en aquest sentit que Marina afirma que tot nen o nena per avançar cap al talent, té dret a tenir alguna experiència d’èxit durant la seva escolarització . D’aquesta manera pot mantenir vius els mecanismes generadors de talent: les bones ocurrències, la il.lusió de la possibilitat de fer bé les coses, i el saber que pot canviar el seu futur.

El món educatiu viu en un estat de crisi des de fa temps que s’ha vist agreujat amb la situació actual, però aquestes idees del professor Marina són un revulsiu per desencallar qüestions que han portat al desànim a molts professionals. Podem enfocar l’educació des d’un prisma molt més estimulant i molt més creatiu si ens plantegem el talent com un resultat final del procés educatiu , enlloc d’un inici. Hi podem fer i incidir molt més del que ens sembla, tots els que veiem la realitat aclaparadora del dia a dia a les aules.

El gran repte d’aquest plantejament és qui ha de liderar aquesta tasca. Segurament és un repte de tots però especialment ho és dels mestres, professors i pedagogs. Certament s’ha de comptar amb les famílies, el seu paper és essencial a l’hora de muntar les creences dels fills i la seva relació amb l’escola, però la tasca específica s’ha de fer dins les escoles i instituts. Els nostres fills i alumnes seran allò que nosaltres , tots, els haurem possibilitat ser.


5 d'octubre de 2011










diumenge, 8 de gener del 2012

la vida no és justa i malgrat tot val la pena

Endavant!! Comença el 2n trimestre!!!

Halla Tomasdottir , una dona compromesa amb el canvi del sistema econòmic a Islàndia



"Halla Tomasdottir identifica aquests valors per a tirar endavant un sistema econòmic i financer més just:
  • Tenir consciència del risc: El risc que es corria al 2007 era totalment imprudent.
  • Parlar clar encara que s'hagin d'explicar males notícies com ara l'absència d'estabilitat del sistema financer. Comunicar de manera transparent a la població.
  •  Capital emocional: Son persones i emocions les que estan darrera del diner, les importants. Elles han de ser el centre.
  • Guanys sostenibles i amb principis: Augmentar beneficis però no a qualsevol preu i amb una visió a llarg termini. Si els guanys van units als beneficis socials i ambientals justificaran molt més les inversions. "
                                                                                                      Dolors Reig

video.ted.com/talk/podcast/2010W/None/HallaTomasdottir_2010W.mp4

dissabte, 7 de gener del 2012

Un problema a solucionar o una realitat a assumir?

Que alguna cosa no ens agradi o ens frustri no vol dir que tinguem un problema, només ens indica que ens movem en una àrea d'aprenentatge.

Deixar reposar un temps allò que ens està preocupant i ocupar-nos d'altres coses facilita que allò que vèiem tan problemàtic perdi la seva càrrega emocional, i ens permet relativitzar-ho.
                                         Hermínia Gomà.

cent anys en deu minuts. 1911-2011


Deu eines informàtiques per als educadors

Endinsar-nos a les eines de la nostra era. Un repte que ja no podem ni volem eludir.
Doneu-li un cop d'ull

dijous, 5 de gener del 2012

Bunker Roy i el moviment dels peus descalços

Fa temps que em moc en el canvi , la recerca, la curiositat , l'interrogant permanent.
Pel camí he trobat , he perdut , he renunciat, he vist, he guanyat i sobretot aprenc contínuament. No puc deixar de fer-ho, simplement m'omple. 
Avui m'he trobat amb una d'aquelles petites joies que et commouen i et sacsegen: El moviment dels peus descalços. Un moviment iniciat del no res , amb la gent oblidada d'aquest món, els que ningú veu. En aquests moments que s'esfondra el nostre món capitalista i que haurem de desaprendre hàbits i maneres de fer, el model impulsat per Bunker Roy se'ns presenta com una gran lliçó de la que n'haurem d'aprendre des de la més absoluta humilitat. 


Un regal de reis que vull compartir amb vosaltres.


No us el perdeu, emociona! 

dimecres, 4 de gener del 2012

Com veieu l'aula?


 
"En este aula de Kent SchoolStephen Heppell presenta un diseño ideal basado en su amplia experiencia. Los estudiantes están muy juntos, sentados entre las piernas de unos y otros. Se elimina el sentarse uno detrás de otro y de cara al profesor mejorando la interacción y concentración en una tarea. Las gradas hacen que un grupo numeroso de estudiantes pueda localizarse y trabajar en un espacio reducido."

realització, harmonia , equilibri, sentir-se bé amb un mateix



L'entusiasme és l'indicador que hi ha  una il.lusió, la manera de dur a terme una il.lusió és donar sentit a la  vida .


J.P. Sartre diu:" L'ésser humà crea el seu propi significat i després es compromet a complir-lo. Compromís per a servir als altres, de restaurar la dignitat de l'home i aconseguir la llibertat."


Cliqueu l'enllaç:
                      Fes el que estimes. 

dimarts, 3 de gener del 2012

joves d'èxit contra el fracàs escolar

Una iniciativa , un bon intercanvi per a guanyar-hi tots. 


El projecte Escola per l'Èxit (ExE)s'ha posat en marxa aquest novembre en quatre instituts catalans, Dos a l'Hospitalet de Llobregat i dos a Badalona. Dos joves emprenedors amb alts expedients acadèmics treballaran en cada centre com a professors, col·laborant amb els professionals de l'institut per intentar reduir el fracàs escolar. És la versió catalana del programa Teach for Americaque fa 21 anys que treballa per l'èxit educatiu als escalafons socials més baixos dels Estats Units. 


Podeu clicar l'enllaç:
                          joves d'èxit contra el fracàs escolar

Per què els nens no volen ser científics?

Una postura radical ? Una realitat?

Losers, o aquells que sempre reben així la vida ...

Cliqueu l'enllaç . Potser alguna vegada ens hem sentit igual, potser massa vegades n'hem estat observadors...
                           Losers


Gràcies Jordi pel  reportatge!

diumenge, 1 de gener del 2012

La indefensió apresa , un concepte vist en una experiència d'aula

La indefensió apresa és un concepte que val la pena tenir present en els entorns d'aula i d'adolescents en particular. En aquest vídeo en tenim una petita i eloqüent aproximació.