dijous, 19 de gener de 2012

"El respirar dels dies"

Acabo de topar amb aquest fragment del llibre: "El respirar dels dies" de Josep Maria Esquirol i avui , el trobo especialment necessari:


"Convé no confondre la paciència amb la resignació, quan, en l'essencial, fins i tot es contraposen. El resignat, com a tal, no té perquè esperar res; el pacient espera. La resignació dóna les coses per ja definitivament acabades, tancades; la paciència , no.


La paciència i l'esperança són la continuïtat de la lluita fins i tot quan tot està perdut. Mentre la resignació fa del present un absolut, l'esperança hi sembra les llavors del canvi. El més fred dels alcaids busca precisament foragitar tota engruna d'esperança de les ments dels presoners: no hi ha res que els pugui fer més dòcils. Les distòpies totalitàries persegueixen el mateix: que la gent ni conegui ni esperi un món distint d'aquell en el qual es troben. Per això l'esperança és subversiva: Prendre consciència que les coses poden ser d'una altra manera: vet aquí el primer i més important pas cap a la transformació.


(...) La paciència no absolutitza i, en conseqüència, la persona pacient no sol ser dogmàtica, ni intolerant, ni fanàtica."

3 comentaris:

  1. Quin gran llibre 'El respirar dels dies' del JM Esquirol! El vaig llegir a finals del 2009 i encara m'alimenta.

    ResponElimina
  2. Sí, per mi va ser bàsic l'estiu del 2010, en plena tempesta... Quant que hem après des d'aleshores! T'agraeixo molt que me'l descobrissis!

    ResponElimina
  3. Ja trigueu a passar-me'l!

    ResponElimina