Deixar temps

Un altre fragment del llibre "El respirar dels dies" de Josep Maria Esquirol. 


Un fragment suggerent , profund i molt savi: Deixar temps :

"Deixar temps és de la família de la generositat i de la paciència. Deixar temps és reconèixer i respectar el món i els altres: els seus processos, les seves necessitats , les seves dinàmiques. Deixar temps és educar el propi egoisme i no convertir-se sempre en el centre. Qui deixa temps és pacient i permet que els altres i el món tinguin el seu espai i la seva vida. Deixar temps és deixar viure. (...)

El contrari de donat temps és apressar. No deixar temps als nens provoca fatiga. Una cosa és la promoció de l'esforç que tot aprenentatge requereix i una altra l'esgotament a conseqüència de l'atapeïment i del no deixar temps. Cal deixar temps per al joc, i per badar, i per descansar, i fins i tot per avorrir-se. (...) EM SEMBLA ESSENCIAL QUE ELS NENS RESPIRIN TRANQUILS, NOMÉS AMB AIXÒ JA ELS PERMETRÍEM OMPLIR EL SARRÓ DE FELICITAT I FORTALESA PER A LA SEVA VIDA ADULTA.

Deixar temps és condició per APRENDRE A DIALOGAR. Si parles, deixa temps perquè la teva paraula arribi a l'ànima de l'altre i deixa temps també perquè la teva t'arribi a tu. (...) Tot diàleg esdevé només un simulacre si els interlocutors que hi participen no es deixen temps."