Jordi Adell, professor de Ciències de l'Educació a la Universitat Jaume I de València, fa un interessant article al seu bloc. A partir del llibre de Paul Ramsden : "Learning to teach in higher Education", en el qual s'estableixen tres teories sobre com s'exerceix la tasca docent , Adell ens proposa la reflexió al voltant de què prioritzem quan fem classe.
Aquestes són les tres teories descrites per Ramsden sobre l'exercici docent :
- Teoria 1: L'ensenyament és entès com la transmissió o comunicació de coneixements.
- Teoria 2: L'ensenyament és entès com la forma d'organitzar l'activitat de l'estudiant.
- Teoria 3: Ensenyament entès com a forma de fer possible l'aprenentatge dels alumnes.
Aquestes tres teories tenen una estructura jeràrquica i progressiva perquè cada una assumeix l'anterior . La tercera teoria defineix l'aprenentatge com el canvi conceptual no només de l'adquisició de coneixements sinó també de la seva transformació per part de l'estudiant.
Aquest és un fragment molt revelador que transcric literalment, tot convidant-vos a veure l'enllaç al bloc d'aquest professor:
"¿Por qué los docentes no nos entendemos unos a otros? ¿Por que a veces no nos ponemos de acuerdo? ¿Por qué otorgamos tanta importancia a cosas distintas? Ramsden nos ofrece una explicación: cuando hablamos de enseñanza y aprendizaje es posible que nos estemos refiriendo a cosas diferentes. Mientras unos hablan de “impartir la materia” y “adquirir” conocimientos, entendidos como hechos factuales y procedimientos, otros hablan de cambios conceptuales. Mientras unos creen que enseñar es “mostrar”, otros creen, y actúan para, que enseñar signifique “hacer pensar”. Mientras unos comprueban el aprendizaje mediante su fidelidad a las fuentes autoritarias, el libro de texto y el profesor, otros creen que deben analizar los significados que los estudiantes han construido durante el proceso. Mientras algunos creen que la enseñanza y las emociones deben mantenerse alejadas una de otra, otros creen que las emociones son muy importantes porque intervienen en todo el proceso. Y así suma y sigue."
Voldria ser a la tercera teoria, sense menysprear allò que té de bo i que és propi dels altres dos estadis. Com diu José Antonio Marina el que val la pena és formar gent que aprengui, més que no pas fer estudiants. Prefereixo "fer pensar" que "fer respondre", prefereixo transformar i avançar que mantenir i continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada