dijous, 24 de novembre de 2011

Qualitat de vida o nivell de vida?


Elisabet Sahtouris és una coneguda biòloga de l’evolució que defensa que les primeres formes de vida van passar d’una etapa juvenil en què les espècies van ser competitives, a una etapa de maduresa en la qual es van adonar que si no cooperaven no podrien ser més eficients a nivell energètic, i per tant els seria més difícil la supervivència. Tal com ella ho planteja, diu que l’actual crisi és biològica i , o bé cooperem o ens extingirem. És una afirmació tan rotunda com possibilista a la vegada: cooperar és una actitud a l’abast de tothom.

Des del món de la filosofia Jordi Pigem observa que, fins ara, hem viscut en el paradigma del consum. Talment com si el propòsit de la vida humana fos el de produir per consumir. Però aquest model ha posat al límit la resistència biològica del planeta. Escassegen els recursos i està demostrat que aquesta fórmula no porta al benestar humà.

Per tant, proposa un canvi de model social i econòmic que va en una línia semblant al de la biòloga. La seva aposta passa per posar en el centre de l’economia a les persones i la seva felicitat. Tot un canvi de paradigma. Els índex que mesuren la felicitat humana al planeta com ara l’esperança de vida, la petjada ecològica o la satisfacció vital , demostren que els països amb un benestar material i un PIB més alts, no necessàriament són els que tenen la satisfacció vital més alta. L’exemple revelador és el d’Estats Units que en un d’aquests anàlisis va quedar al lloc cent catorze del món , entre Madagascar i Nigèria. És necessari doncs reorientar la brúixola i les finalitats del que anomenem progrés.

Fomentar allò que ens fa humans i que ens és propi , com el pensament creatiu, el coneixement, l’empatia o l’altruisme ens procura benestar personal, i sobretot benestar social. Abraham Maslow va constatar que les persones més auto-realitzades , les que tenen l’índex de felicitat més alt, són les que es dediquen a una tasca vocacional, amb una entrega desinteressada i generosa, sovint dirigida als altres. Aquestes persones posen per davant la qualitat de vida enlloc del nivell de vida i eleven l’índex del FIB: “Felicitat Interior Bruta”.

Si ho traslladem a un terreny més concret , podem intuir que el futur tendirà a portar-nos un nivell de vida més baix però una qualitat de vida més alta, amb un repartiment del treball major que l’actual, del que cobrarem menys però ens donarà més temps lliure. Les organitzacions o empreses hauran de redefinir els seus lideratges i els seus propòsits finals. Les seves estructures hauran de ser més horitzontals, amb persones al capdavant inspiradores d’aquests valors cooperatius que serviran per implicar a tots i cadascun dels seus membres. Si en sabem, avançarem. Altres dreceres ens poden fer córrer molt , però no servirà de res si la direcció és equivocada.  
   Teresa Terrades

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada