El Diccionari de la LLengua Catalana contempla dos significats per a la paraula Compassió. Avui vull referir-me a aquesta acepció: “ Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri”. Aquest concepte forma part de les bones capacitats que tenim com a éssers humans. L’anomenada neurociència social estableix , que la nostra ment està preparada per a donar suport als altres quan els prestem atenció. Segons Daniel Goleman , pare de la intel.ligència emocional , la ment humana s’identifica ràpid i reacciona a les situacions de patiment dels altres, com també ho fa amb les situacions més òptimes. Però cal la premissa bàsica: percebre a l’altre. Si ens capfiquem amb nosaltres mateixos no ho podem fer. Goleman afirma que precisament l’empatia i la capacitat de connectar és el que ens separa dels psicòpates.
La nostra societat viu moments molt complexes, i demana respostes molt compromeses. Em fa l’efecte que la capacitat de ser empàtics amb tot el sofriment que s’ha generat, tindrà un valor fonamental a l’hora de generar solucions que de debò siguin justes. Si som capaços de mirar i prestar atenció al nostre entorn, sortir de nosaltres mateixos copsarem fàcilment l’angoixa de les famílies a l’atur que, hipotecades fins dalt, han de posar cada dia el plat a taula, els esforços que fan les petites i mitjanes empreses per subsistir i pagar la nòmina dels seus treballadors, l’angoixa de molts infants i joves que veuen amb impotència el patiment dels seus adults, etc.
Cabrien centenars d’exemples del patiment actual . Tot aquest patiment vol molta compassió. El gran dubte és si percebem la mirada dels altres, l’existència dels altres. En aparença sí, però a la pràctica és força dubtós. Moltes decisions i actituds que ens toquen de prop són exemple d'una inexistent empatia amb aquest dolor aliè. No cal pensar només en decisions polítiques. Si hi rumiem , tots trobarem en nosaltres, exemples de com girem full davant segons quines escenes.
Aprendre de nou a mirar al nostre voltant és necessari. I és inel.ludible per tots aquells que tenen responsabilitats davant les organitzacions : una mirada compassiva al seu voltant, capaç d'oferir alternatives emprenedores, engrescadores, empàtiques i ètiques és una línia de treball fonamental. Connectar, vincular i comunicar han de ser els seus verbs. Si la compassió depèn de la nostra mirada tenim també motius per a ser optimistes: només depèn de saber veure i mirar d'una manera diferent i això no costa tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada