Bon 2012 a tothom!!

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences...


Pels nostres viatges a Ítaca!! Bon any 2012!

L’AUTONOMIA PERSONAL I EL TREBALL EN GRUP , COMPETÈNCIES PER CRÉIXER.

Si l’educació obligatòria té l’objectiu de formar ciutadans  i el que més determina el nivell d’estudis dels alumnes als 15 anys és el nivell socio-cultural de la família, no hi ha un decalatge entre aquest objectiu i el que es fa a les aules? 

Aquest interrogant no admet una resposta unívoca perquè ens obliga a fer una reflexió a fons del  rol dels centres educatius en la nostra societat. Àngel Pérez Gómez de la Universitat de Màlaga diu que l’escola actual té moltes dificultats per generar coneixement aplicat i  crític i per gestionar les actituds, les emocions  i els valors. Li critica que el seu principal paper sigui el de reproduir habilitats mecàniques i rutinàries. Per ell els coneixements han de ser eines per comprendre la realitat  i per tant han de desenvolupar les capacitats de cadascú per poder actuar en el món.

Aquesta no és una preocupació del tot nova . A mitjans dels anys 90, des de la OCDE es va començar a plantejar la necessitat que l’escola s’estructurés a través de les competències, és a dir a través  de combinacions organitzades de coneixements, habilitats, actituds , valors i emocions. Aquestes combinacions són sistemes de comprensió i d’acció. Cada alumne desenvolupa els seus sistemes de comprensió. Només amb la transmissió de coneixements no podem desenvolupar tots aquests processos.

La OCDE va prioritzar ja aleshores  tres finalitats del sistema educatiu:  Aconseguir que els  nois i noies actuessin de manera autònoma, que sabessin treballar en grups socials cada vegada més complexes i que sabessin utilitzar interactivament i de forma eficaç les eines i instruments.

Em voldria fixar avui específicament en dues d’aquestes finalitats: la de l’autonomia personal i en la del treball de grups socials complexes. Pel que fa al primer Ángel Pérez Gómez ens diu que l’autonomia és la capacitat que tenim de construir criteris de comprensió i d’actuació .  Això ens remet a la necessitat de fomentar l’autoconeixement, l’autoestima i l’autoregulació de tots i cadascun dels nois i noies. És clau per a l’autonomia personal, saber qui són , on s’encallen i quines són les seves fortaleses  per recolzar-se en elles i debilitats per a superar-les. En definitiva, per poder estimar-se com són. Aquest és l’eix bàsic per a saber-se autoregular. L’autoregulació permet a la persona poder decidir com vol que sigui la seva vida.  I està clar que en aquest sentit no valen les excuses deterministes. Tal com diu Antonio  Damasio, metge neuròleg investigador de les emocions ,  “El cervell construeix l’ésser humà i l’ésser humà construeix el cervell.” Res en un mateix és inamovible.

Per a fer-ho , necessiten l’adult de ben a prop que ha de valorar les diferències i la diversitat de tots i cadascun dels nois i noies. Fins ara ens havia semblat que l’ homogeneïtat era la base de la igualtat però això no garanteix  la igualtat d’oportunitats. Enfront d’aquesta idea, Ángel Pérez  ens introdueix el concepte de la de la igualtat d’equivalències, que entén que  l’autonomia dels nois i noies s’ha de moure en un equilibri entre responsabilitat i llibertat, des del respecte a la diferència.

En funció d’aquesta igualtat d’equivalències, a les aules s’ha de posar més èmfasi en la motivació dels nois i noies per implicar-se en el procés d’aprenentatge del coneixement i en els processos de resolució de problemes que porten al coneixement. Alhora és el moment d’ensenyar de manera eficaç , l’ús de les eines per construir coneixement. La reproducció estricta de coneixement rares vegades adquireix valor d’ús. 
Els finlandesos, que sempre surten molt ben qualificats en els informes PISA treballen clarament en aquesta línia.

L’altre finalitat,  la del  del treball en grups socials cada cop més complexes,  comporta  aprendre a viure i conviure . I tota convivència vol l’establiment d’ unes regles del joc. Escoltar, respectar diferències, saber cooperar, resoldre conflictes de la vida quotidiana de manera dialogada i democràtica és essencial per a aprendre a viure en grups humans  i per anar cap a una igualtat real d’oportunitats. Les regles del joc s’han de fer entre tots. Ningú aprendrà a viure de manera voluntària en grups humans si no hi ha una igualtat real d’oportunitats.

Poques qüestions en el món educatiu acaben essent veritats inamovibles, però el sol fet de plantejar-nos-les i qüestionar-nos-les ens posen en la línia de la millora. Acostar-nos  millor a l’objectiu de formar ciutadans autònoms en l’etapa obligatòria és una recompensa íntima i alhora col.lectiva per tots els que ens movem en l’òrbita educativa, potser massa en crisi  ara mateix.

                                                                                                            Teresa 

"Res ens atura, ballem pels nens"

L'Hospital de Sant Joan de Déu  desitja Bones Festes
Qualitat assistencial i sobretot qualitat humana!

"Deixes que els teus diners financïin armes i contaminació?"

Joan Antoni Melé ens acosta a la banca ètica de Tríodos Banc.  


"Dinero y conciencia. ¿A quién sirve mi dinero?" El llibre en què explica com va decidir fer de banquer sense trair els seus principis ètics .


 Triodos Banc sólo invierte en empresas que ayudan a mejorar la vida de las personas. Renuncia al beneficio rampante, evita los riesgos de la especulación.


"Sí, llenemos la vida de amigos, conversaciones, libros... Prioricemos la cultura, el respeto al medio ambiente. ¡Demos sentido a todo lo que hagamos! Admiremos a los buenos por encima de los listos."


Cliqueu per veure l'entrevista a la Vanguardia.

Joan Antoni Melé i Triodos Banc

La Recerca: una manera d'aprendre

Aquests dies s’acaba, per a molts estudiants, l’aventura del Treball de Recerca. El moment és especialment important per a ells. S’hi juguen un percentatge important de la seva nota de batxillerat. I amb aquesta nota , l’accés al seu futur.

Es mouen sentiments intensos quan s’entrega aquesta criatureta en forma de treball. Darrera del munt de fulls enquadernats amb els millors dissenys, s’hi ha deixat una mica de cadascú.


 Però l’emoció per sí sola no n’explica els seus valors. N’hi ha d’altres que ens posen sobre la pista de com avançar en l’aprenentatge dels nostres joves. Cap tasca com aquesta apunta d’una manera tan clara cap a la seva autonomia personal i cap al descobriment de les seves capacitats :

Dels interessos personals, de tot allò que conforma l’univers de cada alumne, en sortirà la tria del tema, la idea que motivarà tota la recerca . I ve la tasca més difícil: tirar endavant, el projecte triat. El compromís amb un mateix i amb el tema és clau per al resultat final. Buscar, llegir, contactar, comparar, redactar, entrevistar, analitzar són part dels exercicis que la investigació comporta. Enfrontar-se al repte des de la creativitat, l’esforç, el coratge i la constància, permetrà a tots i cadascun dels alumnes avançar en la recerca proposada però sobretot els permetrà avançar en el seu autoconeixement, en la superació dels seus propis límits i en la seva fortalesa quan les coses no surtin a la primera.

Tot aquest procés no el fan sols: al seu costat compten amb una bona “xarxa solidària” de la que en destaca el tutor del treball, una peça clau de l’engranatge. El tutor no dóna receptes màgiques ni és, per definició, un expert en aquell tema, és la persona que guia, acompanya i orienta la investigació fins a arribar a l’exposició final davant el tribunal. Aquesta darrera part deixa molt en evidència la feina feta i també , el poc que entrenem des del món educatiu, l’habilitat de parlar en públic. Ho hauríem d’esmenar si tenim en compte que més endavant , el saber convèncer pot determinar un lloc de treball. També posaríem en el sac de la crítica la dificultosa relació que manté el projecte amb el ritme del curs. El temps és un bé escàs a Batxillerat!

Tots aquests valors i capacitats que s’adquireixen fent el projecte de recerca, són eines bàsiques per a dibuixar el futur d’aquests joves. No sabem de què treballaran ni si hi haurà feina per a tots. Els coneixements adquirits per sí sols no podran decantar la balança a favor seu. Per això és important que el rol del professor s’adapti a aquest nou paradigma. Entenc que la recerca i el treball per projectes han de formar part de la manera d’aprendre a les aules de secundària. Amb ells, augmenten les competències que hem descrit. El professor ha de ser l’orientador i acompanyant , ha de ser qui obre noves perspectives als ulls dels qui aprenen. El professor ha d’esdevenir un model inspirador pels que avui són estudiants, i demà, ciutadans de l’incert futur. 
                                                                                                                      Teresa

Mario Alonso: Com sempre un mestre... Excel.lent!

:Podeu clicar  l'enllaç al programa

"Mario Alonso al "Singulars" 

Václav Havel: L'adéu a l' escriptor polític

"La Salvació del nostre món es troba en el cor de les persones, en la seva humilitat, responsabilitat i capacitat de reflexió".

Una reflexió sobre el sentit de la vida

Què és per a tu el més important a la vida? Què és el que més valores? Què vols deixar darrera teu quan no hi siguis?  Tres preguntes molt potents que potser ens hem de fer de tant en tant...
http://www.javiermalonda.com/2011/12/charla-ted-tres-cosas-que-aprendi-mientras-mi-avion-se-estrellaba/


Javier Malonda ens explica això:
los-cinco-mayores-arrepentimientos-a-la-hora-de-morir/

Los cinco mayores arrepentimientos a la hora de morir

Llego esta mañana a un artículo de Bonnie Ware, una mujer que ha trabajado durante años en cuidados paliativos tratando con enfermos terminales. Escribe un post titulado “Regrets of the dying“, algo así como “Los lamentos de los moribundos”, en el que analiza los cinco mayores y más comunes arrepentimientos de aquellos que están a punto de morir. La lista es como sigue:

1. Desearía haber tenido el coraje de vivir una vida fiel a mí mismo, no la vida que otros esperaban de mí.
2. Desearía no haber trabajado tan duro.
3. Desearía haber tenido el coraje para expresar mis sentimientos.
4. Desearía haberme mantenido en contacto con mis amigos.
5. Desearía haberme permitido ser más feliz.

Para los encuestados ya es demasiado tarde. Para todos aquellos que todavía estamos a tiempo, es una buena lista de cosas a tener en cuenta para morir en paz y satisfacción.

La vulnerabilitat, segons Brene Brown

El poder de la vulnerabilitat
Síntesi de Lluís Sanmiquel:

• Estem programats neurobiològicament per a la connexió amb els altres (el cervell límbic és un sistema obert).
• Aquesta connexió ens facilita l'amor i el sentit de pertinença que necessitem.
• La vergonya és la por a la desconnexió.
• La vergonya és la por a que si els altres saben de nosaltres, si ens obrim, podem ser no mereixedors (dignes) de la connexió (amor, pertinença).
• Dues característiques de la vergonya: tothom en té (d'acord, alguns no ho sembla!) i quan menys en parlem més en tenim.
• Paradoxalment, per a connectar ens hem de deixar veure (perdre la vergonya!).
• Deixar-nos veure ens fa sentir vulnerables.
• Què fem amb la vulnerabilitat? L'adormim perquè no molesti.
• El problema és que adormint la vulnerabilitat adormim inevitablement la resta d'emocions i sentiments, inclosa la nostra capacitat d'estimar i de gaudir.
• Què ens cal entendre? Que acceptar la vulnerabilitat és una lluita, que no és fàcil.  I que ens caldrà coratge, no tan en el sentit de ser valents com en el sentit etimològic de la paraula (tenir cor), o sigui de ser capaços de sentir compassió de nosaltres i dels altres, d'acceptar la imperfecció i d'estimar sense garanties.
• Aquest és el coratge que tenen les persones que saben conviure amb la seva vulnerabilitat. I el tenen perquè se senten dignes, mereixedores d'amor.
• Per a acceptar la vulnerabilitat necessitem el coratge de deixar que ens vegin, d'aprendre a estimar sense garanties i de ser agraïts. I hem de sentir que en som capaços.
• Si no tenim encara aquest coratge, busquem ajut en els altres i en les nostres fortaleses. El camí és llarg però té recompensa. I com tot viatge, fins i tot el més llarg, sempre comença amb un primer pas.

Pregunta de la setmana: l'última del trimestre!

L'experiència del TREC ha estat....

L'art de despertar , l'art d'ensenyar.

"L'art suprem del mestre consisteix a despertar la motivació, el goig de l'expressió creativa i del coneixement."

                                                                                                                      Albert Einstein

APRENDRE SENSE REFLEXIONAR ÉS MALGASTAR L'ENERGIA . CONFUCI

frases per a la reflexió

som una espècie altruista i cooperativa?

La meditació pot ser una eina útil als centres educatius?

Aquesta és una proposta  avalada per centres d'arreu del món que l'han integrat amb resultats espectaculars. Podeu clicar també aquests enllaços en el que es veuen els beneficis de la meditació en els alumnes diagnosticats amb TDAH i pels alumnes en risc d'exclusió social. 

Meditació enfront medicació
Meditació pels alumnes en risc d'exclusió

                                                        escoles que relaxen

Pregunta de la setmana: Pont de la Puríssima...

Pensa en una persona que admiris. Escriu entre una i tres qualitats per les quals l'admires. 

Benjamin Zander: "Amb els ulls brillants"

Benjamin Zander, aquest director d'orquestra que ens descobreix la grandesa de la música clàssica i d'alguna cosa més...