dijous, 15 de desembre de 2011

La vulnerabilitat, segons Brene Brown

El poder de la vulnerabilitat
Síntesi de Lluís Sanmiquel:

  • Estem programats neurobiològicament per a la connexió amb els altres (el cervell límbic és un sistema obert).
  • Aquesta connexió ens facilita l'amor i el sentit de pertinença que necessitem.
  • La vergonya és la por a la desconnexió.
  • La vergonya és la por a que si els altres saben de nosaltres, si ens obrim, podem ser no mereixedors (dignes) de la connexió (amor, pertinença).
  • Dues característiques de la vergonya: tothom en té (d'acord, alguns no ho sembla!) i quan menys en parlem més en tenim.
  • Paradoxalment, per a connectar ens hem de deixar veure (perdre la vergonya!).
  • Deixar-nos veure ens fa sentir vulnerables.
  • Què fem amb la vulnerabilitat? L'adormim perquè no molesti.
  • El problema és que adormint la vulnerabilitat adormim inevitablement la resta d'emocions i sentiments, inclosa la nostra capacitat d'estimar i de gaudir.
  • Què ens cal entendre? Que acceptar la vulnerabilitat és una lluita, que no és fàcil.  I que ens caldrà coratge, no tan en el sentit de ser valents com en el sentit etimològic de la paraula (tenir cor), o sigui de ser capaços de sentir compassió de nosaltres i dels altres, d'acceptar la imperfecció i d'estimar sense garanties.
  • Aquest és el coratge que tenen les persones que saben conviure amb la seva vulnerabilitat. I el tenen perquè se senten dignes, mereixedores d'amor.
  • Per a acceptar la vulnerabilitat necessitem el coratge de deixar que ens vegin, d'aprendre a estimar sense garanties i de ser agraïts. I hem de sentir que en som capaços.
  • Si no tenim encara aquest coratge, busquem ajut en els altres i en les nostres fortaleses. El camí és llarg però té recompensa. I com tot viatge, fins i tot el més llarg, sempre comença amb un primer pas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada