adolescents líquids?

A

La modernitat líquida és un terme que ha definit Zygmunt Bauman, sociòleg, filòsof i assagista polonès per a referir-se a la societat actual. La descriu com una societat en la que tot és inestable: el treball, l'amor, la política, l'amistat. És a dir tots els vincles humans són provisionals i l'únic que hi ha a llarg termini és un mateix. Vivim en un context en el qual cap idea té temps per a solidificar-se i els objectes i les persones ens hem convertit en béns de consum , i com a tals perdem utilitat una vegada ja hem estat usats. Bauman observa que la felicitat s’ha convertit en un desig individual i creiem que tot problema es pot solucionar en una botiga.

Així mateix, Tzvetan Todorov, historiador i pensador francès creu que la idea del bé comú tendeix a desaparèixer degut a què les democràcies actuals tenen un potent enemic a dins anomenat desmesura: al seu entendre , el messianisme polític, el populisme i l’ultra-liberalisme, són tres models de desmesura dels principis democràtics. Això facilita que s’estigui imposant un nou sistema de poder en el que l’esfera política està essent dominada per la dels mercats. La ideologia ultraliberal ha associat la idea de prosperitat a la de la llibertat d’aquests mercats. Els estats democràtics estan al seu servei. Per Todorov el fonamentalisme neoliberal liquida la societat.

Tots aquests plantejaments ens poden semblar distants a la nostra quotidianeïtat , però res més lluny de la realitat. Només cal que posem l’atenció en els diferents estrats de la nostra societat i ens adonarem que aquesta nova forma de viure ha fet forat. I d’una manera preeminent ho ha fet en molts dels nostres joves i adolescents . La liquiditat s’hi ha instal.lat amb força.

Créixer en entorns líquids vol dir que la forma d’arribar als coneixements i als aprenentatges es vol ràpida i si pot ser sense haver de passar per les corbes pròpies de les dificultats que hi van implícites. Però malauradament, sense passar-hi, l’aprenentatge simplement s’evapora. Les noves tecnologies que ens són tan necessàries, també tenen la seva cara fosca i constatem com molt d’aquests adolescents i joves són dependents d’alguns d’aquests aparells. A les seves mans es converteixen en peces d’usar i tirar, perquè al cap de molt poc temps de consumir-los ja els troben obsolets i en volen de nous. Els afecta a la seva capacitat de concentració: a les aules i auditoris , enlloc d’escoltar , passen pantalles i missatges contínuament, dispersant tota la informació rebuda. El seu procés de formació se’n ressenteix. Si ho traslladem a l’àmbit personal, la situació s’assembla: Es gaudeix a l’instant, s’estima a l’instant, es viu a l’instant, en la immediatesa, res perdura. Aquesta tendència líquida en el viure fa difícil pensar en el bé comú i establir-se en el paradigma de la interdependència. La desmesura ,que Todorov assenyala com l’enemic de la democràcia, es troba perfectament còmode en la modernitat líquida regnant.

Davant d’aquesta realitat, educar la construcció personal d’un adolescent és una necessitat . Cada jove ha de poder desenvolupar allò pel que està cridat a ser a través de bastir el seu caràcter que l’ha de fer capaç de regular-se, de saber surar en la liquiditat. Aquesta construcció personal necessita d’uns valors que el sostinguin i li serveixin de fortalesa. Els valors els tria i els defineix cada família, i cada escola, i les societats, però s’aprenen sobretot a través de l’exemple i la coherència i en aquesta tasca hi som tots cridats.

Per construir societats hospitalàries i menys hostils , ha d’arrelar en les persones els valors que hi porten, els valors que davant dels esculls no s’evaporen sinó que hi romanen per tocar terra ferma, els valors que són, en definitiva, els que han construït la base de la societat del benestar , potser avui massa apunt de diluir-se.

                                            Teresa Terrades.