L'escultura de Miquel Blay congela l'ànima. Però aquest blog vol escalfar-la: reflexions, idees, actualitat i tot allò que s'escaigui per sentir que ser-hi, val la pena.
Els dies d'exàmens han sigut una mica durs però si començes a preparar-te una setmana o dues abans, et pots ensortir millor. Jo procuro de fer-me esquemes i quan ja ho sàpiga bé, llavors intentar ampliar informació.
L'amor ho fa tot portable, fins i tot els examens. El millor per mi, prendre-t'ho amb calma essent resolutiu, fer-te esquemes, i estudiar de manera personal. I quan t'estressis, una mica de xocolata, música i exercici, i tornem a començar!
Fer un esforç perquè els quatre darrers dies no ennuvolin (ni per bé, ni per mal...) tot allò fet (o no fet...) durant tot el trimestre! A vegades la memòria és massa curta, i allò més recent tendim a veure-ho com allò més usual. I no és fàcil de fer... Això i "impartir ecuánimemente la justicia", tal com si fóssim "colegiados" futboleros! Que tampoc resulta del tot senzill...
Potser escric una obvietat, però tenia ganes de dir-ho. El primer que em ve al cap quan penso en els exàmens és què estic avaluant realment, sobretot en el cas de l'alumnat nouvingut o de l'alumnat que té moltes dificultats en els aprenentatges tradicionalment més "acadèmics". Aquests alumnes no només "suspenen" o "aproven" perquè la seva valoració acadèmica no es pot resumir en aquestes dues paraules. Més enllà de la llengua, de les matemàtiques o de qualsevol de les matèries escolars, hi ha uns nois i noies que volen, que ho intenten, i que no sempre poden tirar endavant com la resta perquè les circumstàncies no els són favorables. Penso que quan avaluem també hem de tenir en compte la situació personal i social de l'alumne, com a mínim per entendre els seus resultats acàdemics i així poder-lo ajudar. A vegades opto per no posar nota, els demano que tornin a fer la prova amb els apunts i l'anterior prova al costat perquè vegin on s'han equivocat.
Els dies d'exàmens han sigut una mica durs però si començes a preparar-te una setmana o dues abans, et pots ensortir millor.
ResponEliminaJo procuro de fer-me esquemes i quan ja ho sàpiga bé, llavors intentar ampliar informació.
L'amor ho fa tot portable, fins i tot els examens.
ResponEliminaEl millor per mi, prendre-t'ho amb calma essent resolutiu, fer-te esquemes, i estudiar de manera personal. I quan t'estressis, una mica de xocolata, música i exercici, i tornem a començar!
Fer un esforç perquè els quatre darrers dies no ennuvolin (ni per bé, ni per mal...) tot allò fet (o no fet...) durant tot el trimestre! A vegades la memòria és massa curta, i allò més recent tendim a veure-ho com allò més usual.
ResponEliminaI no és fàcil de fer...
Això i "impartir ecuánimemente la justicia", tal com si fóssim "colegiados" futboleros!
Que tampoc resulta del tot senzill...
Potser escric una obvietat, però tenia ganes de dir-ho.
ResponEliminaEl primer que em ve al cap quan penso en els exàmens és què estic avaluant realment, sobretot en el cas de l'alumnat nouvingut o de l'alumnat que té moltes dificultats en els aprenentatges tradicionalment més "acadèmics". Aquests alumnes no només "suspenen" o "aproven" perquè la seva valoració acadèmica no es pot resumir en aquestes dues paraules. Més enllà de la llengua, de les matemàtiques o de qualsevol de les matèries escolars, hi ha uns nois i noies que volen, que ho intenten, i que no sempre poden tirar endavant com la resta perquè les circumstàncies no els són favorables.
Penso que quan avaluem també hem de tenir en compte la situació personal i social de l'alumne, com a mínim per entendre els seus resultats acàdemics i així poder-lo ajudar.
A vegades opto per no posar nota, els demano que tornin a fer la prova amb els apunts i l'anterior prova al costat perquè vegin on s'han equivocat.