Juan Carlos Tedesco, ex ministre d'educació argentí i membre de la UNESCO , fa aquestes importants reflexions al voltant del sentit actual de l'educació:
"La
història de l’educació mostra que sempre hi ha hagut una idea del
sentit de l’educació. Al segle XIX es volien construir els
“esperits nacionals”, després va tenir un sentit econòmic:
crear recursos humans pel sistema econòmic.
Des
dels anys 90 impera la idea de mercat i no es defineix el sentit.
Aquest dèficit de sentit tendeix a ser ocupat per visions
fonamentalistes: Els que pensem igual, anem junts i els altres són
enemics. A l’altre extrem hi trobem l’individualisme asocial. Són
models que eliminen la dimensió política d’allò públic, de
l’espai comú.
La
justícia social hauria de ser la meta. L’actual capitalisme crea
exclusió social. L’exclusió és pitjor que l’explotació:
L’explotat, tenia projecte, l’exclòs vol entrar, demana entrar.
L’educació
està en el centre de la construcció social més justa. El ciutadà
ha de participar del món del treball però també ho ha de fer com a
ciutadà.
Si
la premissa és aquesta, hem de reflexionar com construïm adhesió
als valors lligats a la justícia:
Abans
l’escola era un lloc sagrat. El mestre era com un sacerdot, creaven
adhesió a la nació amb “rituals” semblants als de la religió.
Ara:
hem de construir l’adhesió a la justícia. Això pot donar sentit
a la professió. Un alumne si fracassa és una injustícia social.
Treballar en aquest sentit de la justícia és molt exigent:
Cognitivament
demana coneixements profunds i èticament vol dir desprendre’s de
coses que un té. També vol dir mobilitzar la part emocional.
És
posar en pràctica valors que es contraposen als dominants. Però cal
dir que quan l’escola ha estat exitosa ha estat quan ha estat
contracultural: L’escola és un espai “artificial” on fem que
passin coses. No és la realitat del carrer.
Algunes
estratègies d’acció:
- Posar molta atenció als primers anys de vida: les llars d’infants són més igualitàries que les famílies, sobretot pels més desafavorits. (Ex de Finlàndia).
- Noves alfabetitzacions:
- Alfabetització científica:
Bàsic pel raonament. Necessitem
aquest coneixement per poder entendre els principals problemes del
món.
- Alfabetització digital:
Usar l’ordinador com a eina: saber
aprendre a través de l’ordinador.
- Els docents: Els valors ètics, polítics, valors tots ells subjectius s’estan demostrant molt importants per a l’exercici de la professió. Resulta primordial identificar-se amb els valors subjectius esmentats. Tenir-los o no determina l’èxit docent: Tenir confiança en l’aprenentatge dels alumnes i compromís amb els resultats.
Els docents que assumeixen els valors
són actors fonamentals dels mateixos. Si un es creu la justícia
social “actua” en aquest sentit.
L’actual
desmoralització es deu en part a la falta d’adhesió a algun
sentit."
Aquestes són algunes de les reflexions que es van fer en el marc del curs "Educar, camins per avançar" organitzat per la CUIMPB el passat mes de juliol de 2011.
Podeu veure més sobre els seus plantejaments en aquest enllaç:
http://www.uoc.edu/dt/20367/index.html
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Educacion/justicia/social/elpepisoc/20101119elpepisoc_5/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada