En aquest article, l’autor Howard Gardner, especialista en intel·ligències múltiples des de fa més de 25 anys, exposa la seva visió de com ha de ser l’educació del futur basant-se en tres temes: les intel·ligències múltiples, les forces del segle XXI i les cinc ments més importants per al futur.
La teoria de les intel·ligències múltiples rebat les teories tradicionals que limitaven la intel·ligència a una única capacitat relacionada amb aspectes lingüístics i lògics i únicament mesurable en aquest sentit. Per altra banda era també considerada com a innata i heretada.
Segons aquesta nova teoria de Gardner, podem parlar de diferents tipus d’intel·ligència que poden operar independentment i del diferent grau de predisposició per a cada una d’elles que configura la diferència entre les persones. Cal afegir també que, si bé són innates, poden desenvolupar-se i treballar-se.
Les intel·ligències queden classificades de la següent manera:
- Lingüística: capacitat per utilitzar efectivament el codi verbal i no verbal
- Lògic/Matemàtica: capacitat d’operar amb números i amb raonament lògic
- Musical : capacitat per escoltar, repetir , manipular i crear estructures musicals
- Espacial: capacitat d’orientar-se i intervenir en l’espai ample ( pilots, navegants) o petit ( escultors, escenògrafs)
- Corporal/cinètic: la capacitat de fer servir el cos per fer coses o resoldre problemes (esportistes, ballarins, cirurgians, artesans )
- Interpersonal: capacitat d’entendre i relacionar-se amb altres persones. (Personal clínic, polítics, professors, terapeutes)
- Intrapersonal: comprensió d’un mateix, saber què volem, coneixement de les virtuts i els defectes. Cal una reflexió profunda per desenvolupar-la
- Darrerament ha inclòs la intel·ligència naturalista que significa la capacitat de entendre el món natural.
Aquests tipus d’intel·ligències és el que caracteritza els humans i , segons Gardner, en el camp educatiu s’haurien d’aplicar de dues maneres: primer individualitzant l’ensenyament, fet fins ara complicat però possible en la societat de la informació. En segon lloc les coses s’haurien d’ensenyar de diferents formes per tal d’arribar al més gran número de persones possible i per fer entendre què significa “entendre”, ja que quan realment comprenem alguna cosa hem de poder explicar-la de diverses maneres.
Aquesta nova visió sobre les capacitats humanes pot ser una eina molt útil per als professors ja que els permetrà comprendre quina és la forma en que cada individu es relaciona amb la realitat i quina és la manera idònia de desenvolupar aquestes capacitats.
Les tres forces del segle XXI són: la globalització, fruit d’us canvis financers profunds que ens aporta la possibilitat d’estar connectats en xarxa amb la resta del món. La revolució biològica que ens permet conèixer molt més del funcionament del cervell i per últim els medis digitals. Aquest tres aspectes de la societat moderna demanen un tipus de ment diferents que cal desenvolupar en el futur i cal tenir en compte en els medis educatius.
Les cinc ments del futur que cal potenciar en l’educació són:
Disciplinada: caracteritzada per un treball constant i l’esforç, que domina els tipus principals de pensament històric, artístic, matemàtic i científic. Això no significa que hagi d’acumular gran quantitat de dades sinó que pugui elaborar un raonament causal relacionat amb aquestes disciplines que són la base del nostre pensament i que han de treballar-se profundament a l’escola. Per últim cal un gran esdevenir expert en algun camp per tal de poder accedir al mercat del treball.
Sintetitzadora: molt important donat l’excés d’informació al que estem sotmesos. Significa ser capaç de discernir què és important i que no ho és i d’organitzar aquesta informació de manera que tingui sentit i sigui útil. És un aspecte important per als educadors de cara a saber com transmetre la informació i com ensenyar a reflexionar sobre aquesta.
Creadora: és la ment que va més enllà i investiga a partir del domini d’un camp, fins arribar a crear noves preguntes, noves propostes, nous enfocaments. És fruit de la disciplina i de la síntesi i està més relacionada amb un temperament i una personalitat que es qüestiona l’ortodòxia que amb l’aspecte cognitiu sobre una matèria . Cal entendre que per tenir un entorn creatiu són necessaris el risc i l’error .
Aquestes tres ments es poden relacionar respectivament amb profunditat (per anar fins al fons de les qüestions) , amplitud ( per projectar la xarxa de coneixement) i elasticitat ( per anar més enllà i en diferents direccions de les establertes).
Respectuosa: va més enllà de la tolerància que accepta la diferència perquè intenta entendre i treure el millor de tothom. No està funcionant bé a les escoles on encara es donen diferències en el tracte segons la procedència o les qualificacions. És molt important en l’actualitat donada l’amplia xarxa social establerta.
Ètica: és la més abstracte de totes i suposa posicionar-se com a persona que conviu i treballa amb els altres i per als altres amb una actitud de responsabilitat. Calen tres conceptes com excel·lència, interès i ètica per poder desenvolupar satisfactòriament aquestes facetes de ciutadà i treballador .
Pel que fa a la intel·ligència espiritual que no queda inclosa en la llista anterior de les aptituds, considerada característica única dels humans i que està relacionada amb les preguntes eternes que l’ésser humà s’ha fet des de sempre, l’autor afirma que els educadors han de promoure-les en els alumnes sense por, al marge de la religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada