La Recerca: una manera d'aprendre

Aquests dies s’acaba, per a molts estudiants, l’aventura del Treball de Recerca. El moment és especialment important per a ells. S’hi juguen un percentatge important de la seva nota de batxillerat. I amb aquesta nota , l’accés al seu futur.

Es mouen sentiments intensos quan s’entrega aquesta criatureta en forma de treball. Darrera del munt de fulls enquadernats amb els millors dissenys, s’hi ha deixat una mica de cadascú.


 Però l’emoció per sí sola no n’explica els seus valors. N’hi ha d’altres que ens posen sobre la pista de com avançar en l’aprenentatge dels nostres joves. Cap tasca com aquesta apunta d’una manera tan clara cap a la seva autonomia personal i cap al descobriment de les seves capacitats :

Dels interessos personals, de tot allò que conforma l’univers de cada alumne, en sortirà la tria del tema, la idea que motivarà tota la recerca . I ve la tasca més difícil: tirar endavant, el projecte triat. El compromís amb un mateix i amb el tema és clau per al resultat final. Buscar, llegir, contactar, comparar, redactar, entrevistar, analitzar són part dels exercicis que la investigació comporta. Enfrontar-se al repte des de la creativitat, l’esforç, el coratge i la constància, permetrà a tots i cadascun dels alumnes avançar en la recerca proposada però sobretot els permetrà avançar en el seu autoconeixement, en la superació dels seus propis límits i en la seva fortalesa quan les coses no surtin a la primera.

Tot aquest procés no el fan sols: al seu costat compten amb una bona “xarxa solidària” de la que en destaca el tutor del treball, una peça clau de l’engranatge. El tutor no dóna receptes màgiques ni és, per definició, un expert en aquell tema, és la persona que guia, acompanya i orienta la investigació fins a arribar a l’exposició final davant el tribunal. Aquesta darrera part deixa molt en evidència la feina feta i també , el poc que entrenem des del món educatiu, l’habilitat de parlar en públic. Ho hauríem d’esmenar si tenim en compte que més endavant , el saber convèncer pot determinar un lloc de treball. També posaríem en el sac de la crítica la dificultosa relació que manté el projecte amb el ritme del curs. El temps és un bé escàs a Batxillerat!

Tots aquests valors i capacitats que s’adquireixen fent el projecte de recerca, són eines bàsiques per a dibuixar el futur d’aquests joves. No sabem de què treballaran ni si hi haurà feina per a tots. Els coneixements adquirits per sí sols no podran decantar la balança a favor seu. Per això és important que el rol del professor s’adapti a aquest nou paradigma. Entenc que la recerca i el treball per projectes han de formar part de la manera d’aprendre a les aules de secundària. Amb ells, augmenten les competències que hem descrit. El professor ha de ser l’orientador i acompanyant , ha de ser qui obre noves perspectives als ulls dels qui aprenen. El professor ha d’esdevenir un model inspirador pels que avui són estudiants, i demà, ciutadans de l’incert futur. 
                                                                                                                      Teresa